diumenge, 18 de maig de 2008

Escola 2018: Diversificar sense excloure 2/3

L'escola que jo vull per al 2018 ha assumit que el gran repte de l'educació obligatòria és diversificar sense excloure.

A l'escola cada infant ha de trobar el seu lloc, però no hi ha llocs excloents, ni llocs principals i llocs secundaris. Aquesta escola, verdaderament integradora, tindria tres grans àmbits de diversificació: la diversificació de les formes d'ensenyar, la diversificació de les produccions i els projectes dels alumnes i la diversificació de les formes d'avaluació i de regulació. A canvi, però, no hi hauria finalitats educatives diferenciades, car l'escola obligatòria s'imposaria a ella mateixa el deure de ser verdaderament equitativa i promocionadora per a tothom.

No hi haurà en l'escola de 2018 un paradigma únic i estandarditzat per a regular les pràctiques efectives. No hi haurà tampoc espais, activitats, agrupaments o itineraris en què algú se senti exclòs. Perquè la diversificació no partirà de la classificació dels alumnes sinó de les seves necessitats. L'escola partirà d'una pedagogia contractual que sigui capaç d'oferir respostes organitzatives i metodològiques adequades a cada necessitat.

Diversificar sense excloure

L'escola que jo vull, doncs, és molt rica metodològicament. Cap corrent pedagògic no podrà ser exclòs a priori, ja que aquesta riquesa donarà respostes a necessitats diferents: la necessitat d'acceptació (les pedagogies humanistes i rogerianes), la necessitat d'implicació (les pedagogies del projecte), la necessitat d'estimulació (les pedagogies diferenciades), la necessitat d'experimentació (pedagogies actives), la necessitat de reforç (pedagogies per objectius), la necessitat de comunicació (pedagogies interactives), la necessitat de consideració (pedagogies de l'obra mestra), etc. No volem una escola per a cada infant sinó una pedagogia per a cada necessitat!

L'escola que diversifica sense excloure accepta que tothom pot aprendre. No deixa de banda cap metodologia i pressuposa una cultura pedagògica molt rica i multireferencial, oberta a les innovacions i coneixedora de les grans tradicions pedagògiques que ens han precedit.

M'agradaria poder afirmar que una escola que diversifica sense excloure també és capaç d'oferir un lloc i un espai digne a tots els docents que estimin la seva tasca i s'hi comprometin professionalment. No hi haurà, doncs, pedagogs ni antipedagogs, perquè els mestres haurem après, potser definitivament, que en educació les poques coses que sabem, les sabem entre tots.

ESCOLA2018

Post original

1 comentari:

Marco Antonio ha dit...

Hola desde México, maestra te felicito, estoy deacuerdo con tus comentarios. Soy profesor de Historia Universal, de Historia de México y de antropología en el nivel bachillerato y las experienicas mostradas en los dos vídeos que acompañan la discusión, por cierto son muy lindos, me sugieren considerar que es de suma importancia organizar concientemente el ambiente aúlico más conveniente, así como disponer de la mejor manera el mobiliario y los materiales para la realización de las actividadse escolares, así como el clima socioafectivo. Además de, por supuesto, incorporar estrategias de enseñanza que comprometan a los alumnos a trabajar en colaboración con nosotros, como docentes, y con sus compañeros expertos o novatos. Insisto, me encantó la experienica de esa comunidad de práctica de aprendizaje o de trabajo colaborativo que muestra el video2. Nuevamente felicidades y ojalá puedan compartir más ideas sugerentes y yo también poder hacerlo. Saludos colegas