La escuela soñada

(a Boris Mir)

Yo sueño en un aula de muros transparentes,
Frágil y rotunda como una gota de agua,
Un aula que se tiende al sol de la tarde,
A la lluvia y al viento, al ruido de los coches,
Al bullicio en la calle, al rumor del mercado
Y a las íntimas plazas en las que mana el tiempo.

Un aula que destile el horror de la guerra
Y el hambre, que presienta las cejas
Vencidas y dignas de los que nunca cuentan.
Un aula que sienta el dolor, la injusticia
Como un zarpazo avieso en la mano tendida.
Que invente la utopía en cada hora de clase
Y la melancolía lúcida que siempre la acompaña.

Sueño un aula taller, alfar de ceramista
En el que las formas se celebran y exaltan
Y son de uno mismo y de una y de todos
Y todas, de la común palabra recobrada,
Ese cuenco que evoca sonrisas y nombres.

Un aula que inventa la parte de mundo
Que le estaba destinada tal vez desde siempre,
Alquimia feliz de la furia y la idea.

Si yo pudiera
Llegar a ser pastor de ese rebaño
Insobornable y lúcido,
Podría descansar sobre una piedra
Al borde del camino, esperar la caída de la tarde,
Sentir en la cara
La brisa humilde y fresca del prodigio.

Juan Sánchez-Enciso

Escola2018

L'escola que vull per al 2018

 

L'ESCOLA QUE VULL PER AL 2018

A mi m'agradaria que l'escola del 2018 fos una escola adaptada a la societat del moment vull dir que donés resposta a les necessitats reals dels alumnes del 2018 perquè, de vegades sense voler, a l'escola sempre anem una mica per darrera de la societat.

També m'agradaria que fos una escola que ajudés a acabar amb les desigualtats socials i que fos realment una eina que formés uns alumnes (especialment els més desfavorits socialment) per encarar la societat amb igualtat d'oportunitats.

M'agradaria que tots fóssim capaços de respectar-nos en les diferències (tant mestres com alumnes) encara que no compartíssim les mateixes idees.

M'agradaria que fóssim capaços de treballar en equip i de corregir-nos mútuament amb la intenció de millorar sempre.

M'agradaria que les noves tecnologies haguessin conquerit les aules amb la normalitat d'haver-se adaptat als temps que vivim.

M'agradaria que l'escola fos molt més flexible per adaptar-se a les necessitats de cada alumne (no en teoria sinó de veritat.

M'agradaria que les administracions veiessin la necessitat d'invertir en educació: escoles, mestres, tecnologia, formació... en lloc d'invertir en fer-se propaganda i en tantes coses inútils.

M'agradarien tantes coses......

Jo no sé com serà l'escola del 2018 i, segurament, aquests somnis que ara escric podrien ser realitat ara mateix però, mentre intentem que siguin realitat, gràcies per haver-nos fet somiar, gràcies per haver-nos fet pensar en l'escola que volem.

Marisa Cabellos

 

 

Escola 2018: una propuesta

Escribo este artículo a raíz de una iniciativa empezada por Escola 2018, l'Escola que volem, se trata de una iniciativa muy interesante que pretende recoger perspectivas y opiniones sobre como nos gustaría que fuese la escuela del 2018, me parece una propuesta muy interesante, ya que, en mi opinión, la escuela necesita un cambio y el cambio en esta institución tan solo se puede realizar desde dentro, es decir, desde los profesionales que trabajan en ella, por muchas leyes que se promulguen si el profesorado no cree en ellas nunca serán un éxito y todo seguirá igual. La propuesta surge del ámbito catalán, aunque no por eso se limita a este si no que queda abierta a todo aquél/aquella que desee participar, os animo a que lo hagáis.

Bien ahí va mi propuesta:

¿Qué y cómo enseñar en el 2018?

Un primer apunte importante reside en el cambio en las metodologías de aprendizaje, en mi opinión el aprendizaje de conceptos debe pasar a un segundo término, deben primar los aprendizajes procedimentales, aquellos que nos permiten hacer, debemos potenciar la autonomía del alumnado en la adquisición de saber, no proporcionarle este de forma directiva. Hoy en día las tecnologías de la información nos permiten acceder a una cantidad de información, con lo cual resulta absurdo insistir en la memorización de contenidos, a excepción lógicamente de algunos aspectos que podríamos considerar básicos, especialmente los aprendizajes de tipo instrumental en los cuales deberemos seguir garantizado un desarrollo adecuado, incidiendo más aun en ellos que en la actualidad.

Seguirá siendo necesario, a no ser que cambien mucho las cosas, que los alumnos sean unos lectores eficaces y sean capaces de comunicarse por escrito y oralmente de forma conveniente y respetando una serie de convenciones, así como en relación a la matemáticas deberán comprender profundamente sus mecanismos, aunque tal vez el desarrollo de la operativa pueda pasar a un segundo término, podemos ahorrar energía a nuestros cerebros para destinarla a operaciones más complejas que a los aprendizajes mecánicos, aunque resultan un buen ejercicio de gimnasia cerebral.

Así pues para mi uno de los aprendizajes básicos que se deberá realizar en la escuela del 2018, aunque también en la actual, es la capacidad de búsqueda y selección de información, así como en un plano más complejo la capacidad de juicio crítico.

Cabe decir que en mi opinión, el/la docente debe pasar de ser un profesor para pasar a ser un orientador/a en la búsqueda de conocimiento, que motivo a los alumnos en este sentido, que alimente su motivación y los guie a través del grueso del conocimiento humano.

Por supuesto creo que para aquel entonces la presencialidad de la enseñanza debe seguir vigente, sobre todo por la necesidad social de la persona, así como para potenciar el desarrollo de la sociabilidad del alumn@, marco en el que se debe potenciar el desarrollo de la inteligencia emocional como bien necesario, tanto para el desarrollo personal de l@s alumn@s como para la construcción de una sociedad más justa y más emocionalmente sostenible.

Por otra parte, también considero que de cara al 2018 la enseñanza debería ser más personalizada y que permita tod@s l@s alumn@s puedan acceder a ella en un marco de igualdad, respetando los ritmos y las necesidades de aprendizaje de l@s alumn@s, enterrando de una vez la evaluación final a favor de la evaluación continuada o de proceso, así como elaborando planes concretos para cada alumn@ (dentro de un marco global) que le permitan progresar en su aprendizaje en función de sus necesidades o sus capacidades (tanto si son elevadas, medias o bajas). Aquí juega un papel importantísimo la formación del profesorado, aunque también los recursos que tenga al alcance.

Por último, me gustaria recoger una serie de consideraciones que realicé en un post anterior en el que hablaba de los aspectos que consideraba debian estar presentes en una buena escuela, aspectos que considero deben ser considerados tanto en la actualidad como en el futuro:

• Una escuela abierta a tod@s, donde tod@s tengan su lugar sean cuales sean sus características.
• Una escuela en la que los maestr@s trabajen en colaboración estrecha con los padres y madres. Con un clima próximo entre las partes.
• Una escuela donde no solo primen los contenidos curriculares, sino que el principal objetivo sea el desarrollo integral de l@s alumn@s (lo cual también incluye el desarrollo curricular lógicamente).
• Una escuela que se preocupe por la formación de su profesorado.
• Una escuela que prevea los soportes que puede precisar un alumno, ya sea de forma puntual o bien de forma continuada.
• Una escuela que prime el uso de diferentes metodologias de aprendizaje, que trabaje mediante aprendizaje cooperativo, programación multinivel, tutorias entre iguales, ... Es decir, que busque los recursos de enseñanza más adecuados al grupo clase y a los contenidos, procedimientos y actitudes que se deban trabajar.
• Una escuela donde el bienestar de l@s alumn@s y el profesorado sea un objetivo primordial, es decir, que propicie un clima positivo y facilitador de los aprendizajes y el desarrollo de las relaciones entre todos los miembros de la comunidad educativa.
• Una escuela que busque que l@s alumn@s saquen el máximo de sus potencialidades, independientemente de sus capacidades.
• Una escuela libre de prejuicios.
• Una escuela abierta a buscar las mejores soluciones para aquel o aquella alumn@ que presenta cualquier tipo de dificultad.
• Una escuela en que las normas y los límites sean claros y faciliten la convivencia de tod@s l@s que forman parte de ella.
• Una escuela en la que tod@s sus miembros sean agentes educativos, no solo el personal docente sino también el personal no docente.

Escola2018 Blog de psicología y pedagogía

 

Escola 2018: la veu dels alumnes

Amb el suport dels companys del Servei Educatiu del Tarragonès s'ha creat l'espai Escola2018 dins la xarxa  EDUTAC, amb un objectiu clar:

Invitar els alumnes de l'escola d'avui a fer un exercici d'imaginació.

La proposta s'estructura en un document enviat a les escoles demanant la col·laboració dels docents per tal que transmetin als seus alumnes aquesta invitació a imaginar l'Escola com ells voldrien que fos d'aquí a 10 anys, però tenint present que ells formarien part d'aquesta escola amb l'edat que tenen actualment. Si voleu, inviteu els vostres alumnes a participar-hi, segur que en podrem treure bones idees…

També s'ha publicat dins el fòrum de la xarxa social Internet en el aula, punt de trobada d'educadors dins el Congrés Internet a l'Aula.

De ben segur aquesta experiència ens aportarà noves idees i propostes enriquidores. 

Xavier Suñé
zonatic-n

ESCOLA 2018: L'aprenentatge, el centre de l'escola [1/3]

L'escola que jo vull per a l'any 2018 posa l'aprenentatge al seu centre.

És possible que causi certa sorpresa aquest propòsit, que sembla tant obvi que no caldria enunciar-lo, però crec honestament que en els centres educatius actuals aprendre no és el més important. Fins i tot, de vegades, em sembla que fer aprendre acaba sent una conseqüència atzarosa, preocupats com estem per avaluar resultats, controlar processos, omplir papers, complir horaris, atendre urgències, seguir consignes, mantenir l'ordre, procurar-nos recursos, gestionar imprevistos, atendre qüestions socials, acomplir programacions, finalitzar llibres de text, elaborar dossiers... Quantes hores, dies, anys passen els nostres infants a les escoles, i què poc que aprenen!

Podem discutir sobre què, com i quan s'aprèn, però l'escola ha de ser l'espai on es va a aprendre. I per a aprendre cal treballar, esforçar-se, tenir fites, compartir, reflexionar, investigar, conversar, errar i encertar, atendre, memoritzar, comprendre, imaginar, crear... I tot, en l'escola del 2018, hauria d'estar en funció d'aquest propòsit fonamental, és a dir, les persones, l'organització, les propostes didàctiques, la relació pedagògica...

No vull dir amb això que cal mirar als infants exclusivament com a "aprenents". Precisament perquè els infants són molt més que aprenents a l'escola, hem de considerar-los com a persones, assumint la nostra tasca amb modèstia alhora que amb una responsabilitat sense pal•liatius. Som un més en una xarxa d'adults que s'ocupen dels infants i la seva educació: pares, mares, avis o germans..., psicòlegs, metges o terapeutes..., monitors, animadors o educadors de barri! I molts d'altres, tots fonamentals. Junts ens ocupem dels infants, tots en la nostra mesura contribuïm a la seva formació i educació. Naturalment, ens caldrà treballar molt més imbricats del que ho fem actualment, però l'escola serà qui encapçalarà la responsabilitat de fer aprendre, de forma sistemàtica i, diguem-ho sense embuts, obligatòria. Per això, la nostra relació amb els infants no ha de ser una impostada relació amical, fraternal o terapèutica, per exemple. Ha de ser una relació pedagògica, complexa i profunda. La nostra contribució a la creixença i l'assoliment de la condició d'humans –com afirmava Kant– es farà a l'escola a través de l'aprenentatge.

Una escola que posa al centre l'aprenentatge, doncs, és una escola que assumeix els seus límits però que alhora se'n fa responsable. És una escola que sap ensenyar. I, conseqüentment, és una escola que també sap aprendre! Això significa que també els mestres i els professors aprenem a l'escola. En termes més convencionals, en l'escola que jo imagino, la formació inicial i la formació permanent seran un component constitutiu dels centres educatius. En un món canviant i complex, cal una escola en permanent transformació per a millorar, sempre, contínuament.

Posar l'aprenentatge al centre de l'escola significa, doncs, que tot ha de contribuir per tal que sempre i permanentment tota la comunitat educativa estigui aprenent.

Crec que aprendre és una experiència d'una plenitud humana extraordinària: en una escola on tothom aprèn és possible que hi predomini l'alegria, la bellesa i la bondat.
M'agradaria poder afirmar que una escola així és un lloc on val la pena ser-hi, perquè hi podem ser feliços.

 

Escola2018

Boris Mir

Post original

Viure és aplicar coneixement

En un sentit ampli viure és adquirir i aplicar coneixement.

En cada moment de la vida apliquem el coneixement que tenim i pel fet d'aplicar-lo el perfeccionem i l'expandim. Ho fem contínuament, de manera intuïtiva o de manera més o menys fonamentada.

El coneixement que tenim és molt valuós. Si no apliquem contínuament les coses que sabem relacionades amb la naturalesa, la vida, l'entorn físic i els sistemes tecnològics, morim.

Sobre la vida en societat coneixem moltes coses i les apliquem: capteniment i convencions socials, relacions laborals, economia, geografia, entorn humà i tradició cultural, etc. Si no les sabèssim no podríem funcionar en societat o costaria molt. Pel fet de viure en societat cada dia canviem i fem evolucionar el que sabem.

Les persones sóm coneixement aplicat i en contínua transformació. Si el que s'ensenya a l'escola no s'aplica no produeix aprenentatge. Com a màxim serà memorització o ensinistrament.

L'escola del 2018 serà diferent i millor que la del 2008 si parteix de la base que només s'apren quan s'aplica el coneixement i es reflexiona sobre aquesta aplicació.

Ferran Ruiz Tarragó
frtarrago@gmail.com
http://www.xtec.cat/~fruiz
http://notesdopinio.blogspot.com/

Somni d'una tarda de primavera

M'han convidat a somiar com voldria que fos l'escola d'aquí a deu anys.
Reconec que és un exercici interessant però difícil, ja que l'educació no passa pel seu millor moment si hem de fer cas als informes -més o menys rigorosos- que s'han publicat darrerament.
Però les normes d'aquest joc prohibeixen ser negatiu; ben al contrari, inciten a ser creatiu i poc convencional.
Intentem-ho, doncs.

L'any 2018 la societat tindrà una enorme preocupació per l'educació. Serà una prioritat indiscutible per a tots els governs (estatals, autonòmics, municipals... i de tots els colors) i s'haurà assolit un consens que donarà estabilitat al sistema educatiu.

Els i les mestres gaudiran d'una elevada consideració social (acompanyada de la retribució corresponent). Però aquest reconeixement no serà gratuït: l'accés a la docència no serà fàcil. A més d'una sòlida formació universitària dissenyada específicament per a l'exercici de la professió (a qualsevol nivell educatiu, des dels 0 fins al 120 anys), caldran dos anys de pràctiques al final de les quals s'avaluarà l'aptitud per a la docència.

El treball col·laboratiu, tant del professorat com de l'alumnat, serà la metodologia predominant. Des de ben petits, els nens i nenes aprendran a treballar en equip i, en arribar a certa edat, aquests equips estaran formats per estudiants de diferents centres, que realitzaran projectes de recerca tutoritzats per uns mestres que valoraran tant els resultats finals com els procediments utilitzats per aconseguir-los.

Com que els pares i les mares tindran més temps per estar amb els seus fills i seran conscients que la responsabilitat última de l'educació d'aquests és seva, els ensenyaran a menjar de forma saludable, els explicaran com cal circular per la via pública, els ajudaran a utilitzar els mitjans audiovisuals amb criteri... i d'aquesta manera l'escola es veurà alleugerida de moltes de les pressions i exigències que rebia deu anys abans.

Els equipaments escolars estaran dissenyats per treballar en equip i per facilitar l'ús dels mitjans tecnològics als estudiants i al professorat en qualsevol moment.

Les activitats d'aprenentatge seran molt diverses i encaminades a desenvolupar competències intel·lectuals de nivell superior des dels primers anys.

...

Em desperta d'aquest "somni" una intensa i benvinguda pluja. Potser és un auguri de què, realment, alguna cosa pot canviar!


escola2018
Jaume Illa
http://4ratlles.blogspot.com