divendres, 11 d’abril de 2008

Carta als reis

Una colla de blocaires ens hem posat d'acord per reflexionar sobre com imaginem l'escola d'aquí a 10 anys, el 2018. Ho farem a través de la xarxa, i el dissabte 17 de maig presencialment, a Callús.

Com imaginem l'escola?   Vull que em sorprengui, ens diu la Irene des de Mèxic. Que també ens parla d'equips i que a aquesta li sobren les parets. La intervenció de l'Anna Pérez és optimista, com no podria ser d'una altra manera venint d'ella (mestra entusiasta com poques n'hi ha): El repte de canviar l'escola és gegantí, però la suma continuada dels esforços del molts docents en el dia a dia a l'aula ens il·luminarà el camí cap a la utopia possible, ens diu. L'Anna ens fa tocar de peus a terra quan ens recorda, encertadament, que no hem d'inventar-ho tot, que hem de tenir presents els nostres 'clàssics'. Totalment d'acord.

Irene, les institucions educatives, ens dius, són conservadores. El meu dubte, i com també apunta el Boris en el seu post, és si no ho som més els ensenyants com a col·lectiu. Si les parets no és que les tirem a terra sinó que les reforcem amb morterades de corporativisme. El Fernando García Paéz va dir a la cloenda de les II Jornades de Webquest, a Barcelona:  tenim una escola del segle XIX, uns pares i uns mestres del XX i uns alumnes del XXI. La qüestió és si en aquests propers 10 anys es mantindrà en següent ordre o bé si situacions de bogeria com la que s'ha creat al voltant de la convocatòria a catedràtics de secundària ens faran anar enrera i haurem de corregir al Páez:  tindrem una escola i uns ensenyants del segle XIX, uns pares del segle XX i uns alumnes del XXI.

 
Si s'ha de fer la carta als reis, demanaria que entre tots (i no només els ensenyants) fossim capaços de posar l'educació de moda, com ja vaig dir en un post d'Arran de Pupitre. Amb tot el que això implica de compromís, responsabilitat i implicació per part de tots els agents educatius. Però pel que ens afecta a nosaltres, els ensenyants, com a peces claus del procés, m'agradaria que fossim capaços de retrobar el nord, recuperar l'autoestima i encarar el futur amb més determinació. Que fossim capaços, en definitiva, de recollir el testimoni dels nostres classics i donar resposta a un nou context, que demana una escola molt diferent de la que vam viure nosaltres com alumnes.  Avançar en deu anys dos segles, del  XIX al XXI, és agosarat però possible.


http://5centims5.blogspot.com

Escola2018