diumenge, 6 d’abril de 2008

Horitzó 2018, claus per a una dècada

"Les vrais hommes de progrès
sont ceux qui ont pour point de départ,
un respect profonde du passé"
Ernest Renau

"The future cannot be predicted,
but futures can be invented"
Dennis Gabor


Escriure sobre el futur no és tasca fàcil, malauradament cap de nosaltres té un palantir en el qual esvaïr les boires del demà! En altres ocasions he intentat des d'aquest mateix blog abordar alguns aspectes sobre com pot evolucionar l'educació (veure l'Escola del futur i Com educar avui per demà? ). En aquest temps he ampliat les meves lectures i he consultat diverses referències sobre l'escola del s.XXI, entre les quals voldria destacar les següents:

  • Vision for Education: The Caperton-Papert Platform
  • 21st Century Learning
  • 21st Century Learning Initiative
  • 2020. Transforming Education and Training Through Advanced Technologies
  • Building the School of the Future
  • What if...? Re-imagining learning spaces
  • Change Forces: education in motion
  • Task Force on Student Life and Learning
  • Schooling for Tomorrow
  • Think Escenarios, Rethink Education
  • Netwoks of Innovation
  • What schools for the future?
  • Learning to change: ICT in Schools.
  • The THINK Report
  • FutureLab
  • 21st Century Schools
  • The Partnership for 21st Century Skills
  • Route 21
  • 21st Century Collaborative
  • Future Education -WikiBooks

  • I gran part de les tendències que s'apunten també estan recollides d'una o altra manera de forma brillant en el llibre la Nueva Educación del Ferran Ruiz, en el qual es poden trobar ampliades les idees que havia anat exposant en el seu propi blog. Totes aquestes fonts resulten altament inspiradores alhora de posar-se a imaginar l'escola del futur, a la vegada que hom s'adona de les enormes dificultats que comporta abordar determinats processos de canvi.

    Una de les coses que he après de les reflexions anteriors i que es pot deduïr de l'evolució històrica de la pedagogia és que les institucions educatives són organitzacions altament resistents al canvi. Una resistència realment notable de fet, i que ens permetria dir que l'escola és bàsicament conservadora. Al llarg dels segles moltes han estat les pedagogies progressistes que s'han estavellat contra els murs de la institució escolar i no ha conseguit arrelar malgrat la clarividència dels seus precursos (des de Dewey fins a Freire, passant per Kilpatrick, Decroly, Steiner Piaget, Freinet, Vigotsky o tant altres pedagogs il·lustres).

    En aquest sentit una dècada podria semblar d'entrada un període de temps massa curt per adoptar qualsevol canvi significatiu a l'escola. Sens dubte els canvis profunds requereixen temps, però sobretot requereixen acció. Encara que les accions siguen petites no ens hem d'aturar, perquè el realment important és que les accions siguen continuades sempre que sapiguem què volem aconseguir. El repte de canviar l'escola és gegantí, però la suma continuada dels esforços del molts docents en el dia a dia a l'aula ens il·luminarà el camí cap a la utopia possible.

    Per això quan penso en les claus de canvi escolar per a la propera dècada, crec que la primera consisteix en generar un somni, una visió renovada per al s.XXI en forma de discurs compartit. A l'escola també necessitem el nostre propi "I have a dream". Necessitem creure que treballem per canviar el món des de les aules. Sense aquest impuls motivacional no crec que tinguem mai la força interior per modificar el rumb de la l'educació.

    La segona clau seria recuperar als clàssics. Me refereixo a recuperar i adaptar les metodologies de la pedagogia activa i progressista dels pensadors de segles anteriors. No hem d'inventar res massa nou per ensenyar en el món que sorgeix de la societat de la informació i del coneixement. Ara més que mai aquestes pedagogies tenen raó de ser i podem revitalitzar-les gràcies a les eines i possibilitats tecnològiques que disposem. Centrem-nos sobretot en el què hem de fer en educació i per què, que no es aturi ni ens paralitze el com , ja el descobrirem mentres caminem amb pas ferm.

    I la tercera clau, lligant amb la segona i la primera, tindrà a veure amb la capacitat de formar i promocionar el lideratge de professionals de l'educació. No m'imagino una escola diferent en els propers 10 anys sense que s'hagin fet passos decisius en aquest àmbit. El posicionament dels mestres i professors envers els projectes de centre ha de canviar radicalment en relació a l'actual falta d'entusiasme. Vull sommiar doncs en unes escoles fortes emocionalment, on l'educació sigue viscuda amb passió i convenciment, de forma transcendent per les persones que allí hi conviuen. Amb un entusiasme així no demanaria res més, perquè com diria el poeta "tot està per fer i tot és possible". I fer-ho està en mans de les persones. Fem-ho!

    Escola 2018
    http://mcanosan.blogspot.com/2008/04/horitz-2018-claus-per-una-dcada.html

    2 comentaris:

    Pissarra Negra ha dit...

    I per què no preguntem als nens com volen que sigui l'escola (i a veure què hi diuen)?

    Salutacions antipedagògiques...

    Boris Mir ha dit...

    Ostres, Marià!
    M'has trepitjat les tres claus: hi estic completament d'acord. ;-)

    Ara hauré de pensar-hi més. A veure si me'n surto...

    Una abraçada,

    Boris